dimecres, 12 de maig de 2010

LES PEDRES D'ALUÓ

Aquesta bonica, solitària i tanquil·la raconada a la vessant nord-oest de la muntanya de l'Orri l'he visitat en diverses ocasions. Sembla ser que en aquest punt es van produir fort enfontaments durant la guerra civil, els rastres de la qual encara són ben visibles per tota la zona.

Situació: Pallars Sobirà, Roní, Portainé.
Punt inici: una corba més amunt del poble de Roní (1165m).
Horari: 2 hores i mitja d'anada.
Pujada acumulada: una mica més de 600m.
Alçada màxima: 1785m.
unts d'interés: Pedres d'auló, búnques guerra civil.

LES ROQUES DEL "MARC" DE LA FINESTRA



ERMITA DE SANT JOSEP

Seguint amb el vehicle carretera amunt, agafem direcció Olp a la propera cruïlla. Del segon revolt surt un camí cap al serrat de Sant Josep, el qual podem agafar mentre el xofer atansa el vehicle a l'ermita de Sant Josep que es troba a unquilòmetre i mig mésendavant, i ens espera a l'ermita. Des del serrat es domina tota la vall, per la qual cosa s'hi van empalçar les batalles franquistes durant la guerra Civil. Aquests canons van tenir un paper rellevant en la batalla de les pedres D'Auló, la retallada fesomia de les quals s'observa aen la llunyania, vers l'est. (A les rodalies de lermita són freqüents els filons de ques que tallen, quasi perpendicularment, el clivatge de les pissarres. Aquest fet indica que s'han injectat amb posterioritat a la formació del clivatge.

dimecres, 28 d’abril de 2010

EL BATLLIU

LA VIDA MARINA:
L'intinerari va de nord a sud, pel batlliu de sort, al voltan del munissipi de sort. la varietat geològica d'aquest territori és molt amplia, ja que està en contacte amb el dom de l'Orri i el mantell de les Nogueres,ja la zona Axial dels Pirineus.
Les roques més joves que trobem, que són els gresos del Triàsic inferior, són les que es troben en un cota topogràfica més baixa, a les rodalies de Rialp, mentre que lo Batlliu de sort està format, en gran part, per roques silurines i devonianes més antigues. aquestes roques contenen força evidències fòssils de la vida que pul·lulava en un mar antic i misteriós fa uns 400 milions d'anys.
Lo batlliu de Sort i les serres que l'envolten guarden records tràgics i enigmàtic. a la muntanya de Llarvent es va esfondrar una mina de carbó quan el capellà hi diea la missa. Les pedres cambroordovicianes del turó d'Auló van er l'escenari d'una ferotge batalla de la nostra Gurra Civil. En les calcàries devonianes de la muntanya d'enviny s'hi va estavellar un avió alemny durant la segona Guerra Mundial.

dijous, 15 d’abril de 2010



El Congost de Collegats és un congost d'uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa en passar entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant.

Es troba a cavall de les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, entre els termes actuals de Conca de Dalt, la Pobla de Segur i Baix Pallars.


Lloc on era la Barraqueta o Hostal del PasUn dels indrets més característics d'aquest congost és l'Argenteria. Diuen que va inspirar Antoni Gaudí per fer la façana de l'edifici de la Pedrera.

L'extrem sud del congost és també força espectacular, ja que és el lloc on s'aboca en la Noguera Pallaresa el barranc de l'Infern, fronterer entre els dos Pallars, que marca una profunda i tancada vall d'aspecte molt feréstec.

En èpoques pretèrites no existia el pas per Collegats, i els camins de comunicació entre els dos Pallars havien d'anar de primer pujant cap a Montsor i baixant per Montcortès de Pallars i Peramea cap a Gerri de la Sal i Sort.

No fou fins a mitjan segle XIX que la Casa Bringuer, de la Pobla de Segur obtingué permís per a obrir un pas pel congost, amb el consegüent benefici que obtindria de l'explotació del dret de pas. A l'extrem meridional del congost es bastí la Barraqueta, o Hostal del Pas, on es feia el cobrament del peatge. Aquest lloc actualment queda al costat de la boca sud del túnel de la carretera.

Aquesta casa, que tingué capella pròpia, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, era una de les que s'integraren en l'efímer ajuntament de Gramuntill, unit ja el 1847 al de la Pobla de Segur.

Vegetació
La peculiar constitució geomorfològica d'aquest espai natural afecta molt la vegetació que s'hi pot trobar. Hi destaquen paisatges vegetals típics de la muntanys pre-pirinenca. S'hi troben molses (Adianthion) a les zones amb abundosos degotalls calcaris i importants pinedes de pinassa (Pinus nigra), als vessants costeruts del congost.

Fauna
A l'Espai Natural de Collegats - Queralt no hi ha la riquesa de fauna que es troba a la propera Reserva Nacional de Caça del Boumort, però hi podem trobar, tot i que en estat precari, la llúdriga. Els penya-segats, cingles i roquissars sí que disposen d'una fauna pròpia i molt estable. Cal destacar-ne l'abundor de rapinyaires i la de quiròpters i invertebrats cavernícoles. Cal esmentar un mol·lusc endèmic, Pyrenaearia organiaca, freqüent a les roques d'aquest espai.




L'argenteria és una roca que forma part de la paret esquerra de l'estret de Collegats. Aquesta roca destaca per les seves formes degudes a l'erosió que causa l'aigua que cau per ella, i és especialment espectacular durant l'hivern, quan el gel forma grans escultures de gel en forma de cortines, estalactites i estalagmites.
Es diu que Antoni Gaudí va inspirar-se amb l'Argenteria per a fer la casa Milà (La Pedrera).

Es troba situada a l'esquerra de la Noguera Pallaresa a l'estret de Collegats al mig del túnel de "L'Argenteria" de la N-260.
Caldrà anar amb cotxe fins a l'entrada del túnel de "L'Argenteria" de la N-260, un cop allà s'haurà de seguir l'antiga carretera que va vorejant el riu, l'Argenteria es troba a l'altra banda del riu.

dimecres, 14 d’abril de 2010



EL LLOP QUE VA HABITAR AL PALLARS

El llop és un dels animals més controvertits. Normalment desperta passions oposades: des dels que el veuen com una amenaça pels seus interessos econòmics, fins els que l'han convertit en l'heroi que es resisteix a desaparèixer d'aquesta societat cada cop més tecnològica i cosmopolita.

Actualment les seves poblacions es veuen reduïdes a unes poques contrades dins la península ibèrica, i malauradament fa molts anys que va desaparèixer del nostre territori. Però queden encara molts racons que ens recorden que en un passat no molt llunyà encara habitava entre nosaltres: el clot del llop (muntanyes de Prades), Cantallops, ....són noms que ara ens poden semblar fantàstics i irreals, però que reflexen l'antiga presència d'aquest magnífic animal.

dimarts, 13 d’abril de 2010

La fauna pallaresa

La comarca del Pallars Sobirà posseeix uns ambients naturals propis de l'alta muntanya catalana, amb la fauna que hi va associada. Són espècies ben adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini, que pertanyen a l'anomenat pis alpí.
Un xic més avall, a l'estatge subalpí, trobem espècies de caràcter forestal (algunes d'elles molt amenaçades) on el gall fer, el mussol pirinenc, diferents picots, el cabirol, la daina i moltes més, podran ser observades amb una mica de sort. De fet, a la nostra comarca, degut a la gran superfície ocupada per boscos de pi negre, pi roig i avetoses, és on es troba la millor població de gall fer de tot l'estat espanyol, així com nombrosos indrets on es refugien els darrers ossos bruns de la serralada pirinenca.
Als vessants més solells, la perdiu xerra, la llebre, el porc senglar i el cérvol, entre d'altres, dominen la fauna vinculada als matollars d'escobets, nerets i altres arbustos, així com una important llista d'espècies d'ocells i mamífers carnívors de mida mitjana.
A l'estatge montà, ben a prop dels nuclis on encara hi viu gent, els boscos caducifolis i els cada vegada més escassos prats de dall i pastures d'hivern seran l'hàbitat característic de les espècies de caràcter centreuropeu com ara el pinsà borroner i la verderola, entre d'altres.
Als rius i estanys d'aigües netes (tan abundants i característics del Pallars), la truita comuna, la merla d'aigua i alguna llúdriga hi son presents.
Finalment, la població d'aus rapinyaires amb espècies com el voltor, el trencalós i l'àguila daurada volaran pel damunt dels cims a la recerca de menjar.