La comarca del Pallars Sobirà posseeix uns ambients naturals propis de l'alta muntanya catalana, amb la fauna que hi va associada. Són espècies ben adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini, que pertanyen a l'anomenat pis alpí.
Un xic més avall, a l'estatge subalpí, trobem espècies de caràcter forestal (algunes d'elles molt amenaçades) on el gall fer, el mussol pirinenc, diferents picots, el cabirol, la daina i moltes més, podran ser observades amb una mica de sort. De fet, a la nostra comarca, degut a la gran superfície ocupada per boscos de pi negre, pi roig i avetoses, és on es troba la millor població de gall fer de tot l'estat espanyol, així com nombrosos indrets on es refugien els darrers ossos bruns de la serralada pirinenca.
Als vessants més solells, la perdiu xerra, la llebre, el porc senglar i el cérvol, entre d'altres, dominen la fauna vinculada als matollars d'escobets, nerets i altres arbustos, així com una important llista d'espècies d'ocells i mamífers carnívors de mida mitjana.
A l'estatge montà, ben a prop dels nuclis on encara hi viu gent, els boscos caducifolis i els cada vegada més escassos prats de dall i pastures d'hivern seran l'hàbitat característic de les espècies de caràcter centreuropeu com ara el pinsà borroner i la verderola, entre d'altres.
Als rius i estanys d'aigües netes (tan abundants i característics del Pallars), la truita comuna, la merla d'aigua i alguna llúdriga hi son presents.
Finalment, la població d'aus rapinyaires amb espècies com el voltor, el trencalós i l'àguila daurada volaran pel damunt dels cims a la recerca de menjar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada