dimecres, 28 d’abril de 2010

EL BATLLIU

LA VIDA MARINA:
L'intinerari va de nord a sud, pel batlliu de sort, al voltan del munissipi de sort. la varietat geològica d'aquest territori és molt amplia, ja que està en contacte amb el dom de l'Orri i el mantell de les Nogueres,ja la zona Axial dels Pirineus.
Les roques més joves que trobem, que són els gresos del Triàsic inferior, són les que es troben en un cota topogràfica més baixa, a les rodalies de Rialp, mentre que lo Batlliu de sort està format, en gran part, per roques silurines i devonianes més antigues. aquestes roques contenen força evidències fòssils de la vida que pul·lulava en un mar antic i misteriós fa uns 400 milions d'anys.
Lo batlliu de Sort i les serres que l'envolten guarden records tràgics i enigmàtic. a la muntanya de Llarvent es va esfondrar una mina de carbó quan el capellà hi diea la missa. Les pedres cambroordovicianes del turó d'Auló van er l'escenari d'una ferotge batalla de la nostra Gurra Civil. En les calcàries devonianes de la muntanya d'enviny s'hi va estavellar un avió alemny durant la segona Guerra Mundial.

dijous, 15 d’abril de 2010



El Congost de Collegats és un congost d'uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa en passar entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant.

Es troba a cavall de les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, entre els termes actuals de Conca de Dalt, la Pobla de Segur i Baix Pallars.


Lloc on era la Barraqueta o Hostal del PasUn dels indrets més característics d'aquest congost és l'Argenteria. Diuen que va inspirar Antoni Gaudí per fer la façana de l'edifici de la Pedrera.

L'extrem sud del congost és també força espectacular, ja que és el lloc on s'aboca en la Noguera Pallaresa el barranc de l'Infern, fronterer entre els dos Pallars, que marca una profunda i tancada vall d'aspecte molt feréstec.

En èpoques pretèrites no existia el pas per Collegats, i els camins de comunicació entre els dos Pallars havien d'anar de primer pujant cap a Montsor i baixant per Montcortès de Pallars i Peramea cap a Gerri de la Sal i Sort.

No fou fins a mitjan segle XIX que la Casa Bringuer, de la Pobla de Segur obtingué permís per a obrir un pas pel congost, amb el consegüent benefici que obtindria de l'explotació del dret de pas. A l'extrem meridional del congost es bastí la Barraqueta, o Hostal del Pas, on es feia el cobrament del peatge. Aquest lloc actualment queda al costat de la boca sud del túnel de la carretera.

Aquesta casa, que tingué capella pròpia, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, era una de les que s'integraren en l'efímer ajuntament de Gramuntill, unit ja el 1847 al de la Pobla de Segur.

Vegetació
La peculiar constitució geomorfològica d'aquest espai natural afecta molt la vegetació que s'hi pot trobar. Hi destaquen paisatges vegetals típics de la muntanys pre-pirinenca. S'hi troben molses (Adianthion) a les zones amb abundosos degotalls calcaris i importants pinedes de pinassa (Pinus nigra), als vessants costeruts del congost.

Fauna
A l'Espai Natural de Collegats - Queralt no hi ha la riquesa de fauna que es troba a la propera Reserva Nacional de Caça del Boumort, però hi podem trobar, tot i que en estat precari, la llúdriga. Els penya-segats, cingles i roquissars sí que disposen d'una fauna pròpia i molt estable. Cal destacar-ne l'abundor de rapinyaires i la de quiròpters i invertebrats cavernícoles. Cal esmentar un mol·lusc endèmic, Pyrenaearia organiaca, freqüent a les roques d'aquest espai.




L'argenteria és una roca que forma part de la paret esquerra de l'estret de Collegats. Aquesta roca destaca per les seves formes degudes a l'erosió que causa l'aigua que cau per ella, i és especialment espectacular durant l'hivern, quan el gel forma grans escultures de gel en forma de cortines, estalactites i estalagmites.
Es diu que Antoni Gaudí va inspirar-se amb l'Argenteria per a fer la casa Milà (La Pedrera).

Es troba situada a l'esquerra de la Noguera Pallaresa a l'estret de Collegats al mig del túnel de "L'Argenteria" de la N-260.
Caldrà anar amb cotxe fins a l'entrada del túnel de "L'Argenteria" de la N-260, un cop allà s'haurà de seguir l'antiga carretera que va vorejant el riu, l'Argenteria es troba a l'altra banda del riu.

dimecres, 14 d’abril de 2010



EL LLOP QUE VA HABITAR AL PALLARS

El llop és un dels animals més controvertits. Normalment desperta passions oposades: des dels que el veuen com una amenaça pels seus interessos econòmics, fins els que l'han convertit en l'heroi que es resisteix a desaparèixer d'aquesta societat cada cop més tecnològica i cosmopolita.

Actualment les seves poblacions es veuen reduïdes a unes poques contrades dins la península ibèrica, i malauradament fa molts anys que va desaparèixer del nostre territori. Però queden encara molts racons que ens recorden que en un passat no molt llunyà encara habitava entre nosaltres: el clot del llop (muntanyes de Prades), Cantallops, ....són noms que ara ens poden semblar fantàstics i irreals, però que reflexen l'antiga presència d'aquest magnífic animal.

dimarts, 13 d’abril de 2010

La fauna pallaresa

La comarca del Pallars Sobirà posseeix uns ambients naturals propis de l'alta muntanya catalana, amb la fauna que hi va associada. Són espècies ben adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini, que pertanyen a l'anomenat pis alpí.
Un xic més avall, a l'estatge subalpí, trobem espècies de caràcter forestal (algunes d'elles molt amenaçades) on el gall fer, el mussol pirinenc, diferents picots, el cabirol, la daina i moltes més, podran ser observades amb una mica de sort. De fet, a la nostra comarca, degut a la gran superfície ocupada per boscos de pi negre, pi roig i avetoses, és on es troba la millor població de gall fer de tot l'estat espanyol, així com nombrosos indrets on es refugien els darrers ossos bruns de la serralada pirinenca.
Als vessants més solells, la perdiu xerra, la llebre, el porc senglar i el cérvol, entre d'altres, dominen la fauna vinculada als matollars d'escobets, nerets i altres arbustos, així com una important llista d'espècies d'ocells i mamífers carnívors de mida mitjana.
A l'estatge montà, ben a prop dels nuclis on encara hi viu gent, els boscos caducifolis i els cada vegada més escassos prats de dall i pastures d'hivern seran l'hàbitat característic de les espècies de caràcter centreuropeu com ara el pinsà borroner i la verderola, entre d'altres.
Als rius i estanys d'aigües netes (tan abundants i característics del Pallars), la truita comuna, la merla d'aigua i alguna llúdriga hi son presents.
Finalment, la població d'aus rapinyaires amb espècies com el voltor, el trencalós i l'àguila daurada volaran pel damunt dels cims a la recerca de menjar.

La geologia del pallars

El Pallars Sobirà es troba dins de la zona Axial pirinenca. Estructuralment conté dos grans doms, el de la Pallaresa i el de l'Orri, separats pel plec sinclinal de Llavorsí. D'acord amb les interpretacions del tall ECORS, les unitats descrites reflecteixen l'empilament de tres mantells de corriment de roques del sòcol hercinià, anomenats les Nogueres, Orri i Rialp.
El mantell de Rialp és l'inferior i més modern, i només treu el cap a Rialp. El mantell de l'Orri es correspon bàsicament amb el dom de l'Orri. El mantell de les Nogueres (unitat de les Nogueres) és el superior i més antic, afecta també roques de la cobertora alpina, i s'arrelaria cap al nord en el dom de la Pallaresa.
Les roques més antigues de la comarca són atribuïdes al Cambrià i a l'Ordovicià. Fins i tot hi ha roques d'origen volcànic que, amb mètodes semblants al del carboni-14, han donat 580 milions d'anys d'edat. També hi ha pissarres negres amb graptòlits del Silurià, calcàries amb crinoïdeus, ortoceràtids i trilobits del Devonià, etc.

dilluns, 12 d’abril de 2010

Pujalt es troba situat al Batlliu de Sort (A l’època medieval, els pobles d’Olp, Castellviny, Pujalt, Enviny, Bressui, Llarvén, Montardit de Dalt i Montardit de Baix estaven custodiats per un administrador senyorial al servei dels comtes. Aquesta figura rebía el nom de Batlle i el territori que controlava, Batlliu).
Pujalt és un poble tranquil de menys de 30 habitants i està situat a 1.160 metres d’altitud. S’hi pot accedir des de Sort per dues carreteres diferents, al Nord passant per Olp i al Sud per Enviny, Llarvent i finalment Montardit de Dalt.